Capades de moro

Calabruig

2005-08-23T08:17:00.000-07:00

Era assegut al meu costat. Quan va plegar. El meu interlocutor em va dir: aquest pensa religiosament; el seu pensament sempre té un caire religiós. I vaig emmudir; no vaig parlar més durant tota la nit.

Prèvia

2005-08-19T09:52:00.000-07:00

Estava donant-li voltes al concepte del pensament ritual. M’estava embolicant de pensaments i de ritus, discernia les categories marginals i el límit de recerca o, alhora, em feia memòria de les accions rituals que són precedides a la immolació: el suïcida amb explosius ho deixaria de fer si sabés que la seva voluntat va contra altres voluntats, bensenes, els preparatius del sacrifici és el primer moment d’acció catàrtica. Pensem-hi en aquell que ha de morir matant; en aquells instants previs a l’acció: té les cartes marcades i els daus girats.

Katharma

2005-08-13T06:26:00.000-07:00

No n'havia sentit a parlar mai d'aquesta paraula fins que vas arribar tu. El ritual primitiu de la medicina; l'objectiu xamànic de guarir o deixar d'emmalaltir: la recíproca violència versus la resolució arbitrària, perquè curar-se no deixa de ser una arbitrarietat gelosa del propi cos. Treure el verí fora del cos: empeltar la malaltia a un altre cos, i així, expulsar a fora la fantasia malèfica mitjançant els recursos de la purificació corporal i de l'emancipació espiritual. Sembla que en medicina s'ha avançat molt i, mirat en perspectiva de les civilitzacions, som a l'inici, on el cos requereix i necessita un altre cos, perquè l'ombra del guariment tengui un sentit efectiu.

Digestió

2005-08-13T06:18:00.000-07:00

El valor d'elogi és un criteri de la divisió semàntica... La il·lusió i la ignorància sembla que tenguin arrels d'un mateix tronc, així com les mitologies i les follies s'enfanguen en les mateixes fonts de la saviesa, aquell obscur origen del no dir i fer d'intuir la correspondència exacte i concreta de les paraules: el lliurament a la ceguesa dels sentits: obrir els ulls i no dir, tancar la boca i escoltar... Les presències digestives d'un altre cos en el teu llit.

Amic

2005-08-13T06:15:00.000-07:00

Tenc un germà que té un amic que fa usar una frase, sempre la mateixa, que diu: allavà, enfora des sembrat!

Merçi

2005-08-12T03:25:00.000-07:00

Mercès siguin dades a qui m'han empès a obrir un blog, ahir migdia quan vaig entrar a fer el carajillo al club Acapulco i en Vincent de Son Caragol i en Met de Son Card em varen dir que en Zizou també s'havia decidit a encetar l'aventura del blog, em vaig dir dins meu: si en Zizou té un blog, jo en tindré un altre. I aquí esteim com a passarells.

Uep...

2005-08-12T03:05:00.000-07:00

Açò funciona; no sé si són proves d'autor o proves d'estat com els aiguaforts. He remenat per dins aquest calaix i no sé quin retall fer servir. Ja vindran els dies de momentànies reflexions o, tan sols, d'impressions banals i d'apunts agafats al vol, que tot el que s'havia d'escriure ja ha estat escrit. Tot i així, m'apunt a la idea de Josep Pla: contra l'escriptura de creació, l'escriptura d'observació... Tampoc és qüestió d'anar contra ningú, solsament, anar fent que l'escriptura discorri per les teulades dels nostres contemporanis.

Fruits

2005-08-12T02:39:00.000-07:00

Venjança dels fruits de la lectura (Canetti). Volia començar amb una citació d'Elias Canetti. Engegar el motor de l'escriptura així com així, com Lou Reed inaugura una cançó en un concert particular. Estic repassant la premsa que havia abandonat durant uns dies i veig que Zidane està travessant una temporada mística; de matinada, escolta veus que li diuen el què ha de fer, que li recomanen el què ha de menjar i amb qui ha de parlar. No obstant, és clar que és així de cert que sense el desordre de la lectura no hi ha un sol escriptor. Els blogs poden tenir aquesta funció de calaix de sastre a on hi anam deixant aquells retalls que potser un dia fonamentaran el corpus d'una creació o que quedaran així, simplement, com a retalls abandonats en la memòria del calaix.